Festa Major de Navas

Sabíeu que ?

Sabíeu que el precursor de la anestesia va ser un dentista? Avui no podem imaginar fer qualsevol intervenció a la boca sense anestesia. Fa quasi 200 anys, Horace Wells, preocupat pel mal que patien els seus pacients, volia trobar la forma de que les seves intervencions fossin indolores. Però les coses no sempre son fàcils per els innovadors. Aquesta es la seva historia.  

El 10 de desembre de 1844, Horace Wells i la seva esposa, Elizabeth, van assistir a un 'xou' en el qual a un grup de voluntaris els van subministrar òxid nitrós (gas hilarant).Després d'inhalar-ho van començar a riure descontrolada ment i a fer coses estúpides. Un dels voluntaris va començar a perseguir a un enemic imaginari i en la seva eixelebrada carrera va ensopegar. Quan va tornar al seu seient es van adonar que tenia la cama estripada, però l'individu no va sentir dolor fins que els efectes del gas es van dissipar. Això li va donar a Wells una gran idea.
L'endemà, Horace li va demanar a un dentista col·lega seu que li extragués un queixal mentre inhalava una mica de gas hilarant i els resultats van ser els previstos: no va sentir cap mena de dolor ni va tenir complicacions.
Wells va emprendre una sèrie d'experiments reeixits per a demostrar científicament el seu descobriment i fins es va donar el luxe d'extreure peces dentals sense dolor a uns 15 voluntaris pacients seus. Per desgràcia, el dia en què va decidir dur a terme una demostració pública davant cirurgians i diversos estudiants de medicina, alguna cosa va sortir malament. Sembla que no va ser ben regulada l'administració del gas i el pacient es va aixecar donant forts crits.

Els metges es van burlar de l'invent de Horace, mentre els alumnes presents l'esbroncaven. Es  van anar retirant un a un del saló, deixant a l'innovador dentista sol i humiliat. El seu experiment havia fracassat.
Poc després i emocionalment copejat, Horace abandona la pràctica mèdica i cau en una profunda depressió. Viatja a Europa amb l'esperança que allí els metges siguin més receptius al seu innovador invent i deambula entre França i Anglaterra amb relativament poc èxit.
El pitjor és que seria un altre dentista de Boston, William Morton -ex alumne seu-, qui dos anys després es portaria la glòria efectuant la primera cirurgia indolora amb òxid nitrós enfront d'un grup de reconeguts metges.

Wells va tornar al seu país el 1947 per a instal·lar-se definitivament a Nova York i aquí comença veritablement la part trista de la seva vida. I és que durant tots aquells anys en els que Wells havia experimentat amb diferents gasos i solucions en cerca d'un anestèsic eficaç, s'havia fet consumidor habitual i addicte al cloroform, el qual inhalava compulsivament. Molt poc quedava d'aquell jove idealista, d'aquell metge humanista que va voler alleujar el dolor dels seus pacients. Pràcticament s'havia convertit en un parrac humà que sofria de grans trastorns i canvis de personalitat sota els efectes del gas. Tant era així que certa nit, deambulant pels freds carrers novaiorquesos, en un atac d'histèria va llançar àcid sulfúric sobre la cara d'una prostituta.
De seguida va ser empresonat i hores després, quan ja se li havia passat l'efecte del cloroform, es va adonar de l'horror que havia comès. Quatre dies després s'anestesia a si mateix i s'obre l'artèria femoral de la cuixa amb una fulla d'afaitar amb la finalitat de morir dessagnat i sense dolor dins de la seva cel·la. Així en 1848, moria d'aquesta trista forma el pare de l'anestèsia moderna